El pare de la propaganda moderna

Edward Bernays és reconegut com el pare fundador de la propaganda moderna i relacions públiques. Aquest terme va adquirir una connotació negativa, però la seva visió va obrir una nova era de la comunicació. "Propaganda" explora influir en l'opinió pública, un tema candent en l'era dels mitjans d'avui.

Segons Bernays, la propaganda promou productes, idees o comportaments. Educa configurant els desitjos del públic. Això implica estudiar les motivacions humanes per formular missatges impactants.

El seu plantejament pretén ser matisat, no per enganyar sinó per convèncer mitjançant arguments racionals i emocionals. Un equilibri difícil en el màrqueting contemporani.

Entendre les fonts psicològiques

Un principi important de Bernays: desxifrar les fonts psicològiques que guien la conducta. Analitza motivacions inconscients, creences i influències socials.

Examina l'impacte de la por, l'orgull o la necessitat de pertinença en les decisions. Aquestes palanques emocionals permetrien persuadir millor. Però qüestiona l'ètica.

Bernays també destaca la importància dels líders d'opinió en la difusió d'idees. Aconseguir el seu suport crea un moviment a la societat civil, una tàctica sàvia.

Un llegat visionari però controvertit

Quan es va publicar, l'obra de Bernays va ser criticada per la crítica que l'anomenava un "Maquiavel modern". Tanmateix, els seus mètodes s'utilitzen a tot arreu: màrqueting polític, publicitat, lobbying.

Es critica per haver fet impressionables els individus davant els discursos construïts. Però els seus detractors passen per alt el seu objectiu d'actuar en interès públic.

El seu llegat segueix sent controvertit atesos els excessos manipulatius actuals. És essencial formar una ment crítica i una ètica rigorosa.

Un visionari influenciat per la psicoanàlisi

Nebot del famós Sigmund Freud, Edward Bernays va estar immers en els innovadors preceptes de la psicoanàlisi des de ben petit. Aquesta primera immersió en les teories freudianes va donar forma duradora a la seva visió de la ment humana. En disseccionar el funcionament de l'inconscient, Bernays va entendre la importància crucial dels desitjos i motivacions profunds que impulsen els individus.

Aquesta visió única de la naturalesa profunda dels humans resultaria decisiva. Després va teorizar àmpliament el seu enfocament en obres d'èxit com "Relacions públiques" el 1923 i "Propaganda" el 1928. Aquestes obres van establir les bases d'aquesta nova disciplina essencial per a l'era moderna.

Explotar mites i fantasies col·lectives

Al cor de l'obra de Bernays hi ha l'imperatiu de desxifrar finament els mecanismes psicològics de les multituds. Recomana analitzar acuradament els mites, les fantasies, els tabús i altres construccions mentals estructurants d'una societat. Identificar aquests elements us permet dissenyar missatges impactants que ressonaran favorablement.

L'home d'influència ha de saber orientar amb precisió els punts de valorització narcisista del seu públic objectiu. Afalagar amb habilitat el sentiment de pertinença a un grup o classe social estimula la pertinença. L'objectiu final és crear una connexió emocional duradora i profunda amb el producte o idea que es promociona.

Manipulació subtil de les ments

No obstant això, Bernays es manté lúcid sobre els límits inherents de la persuasió a les masses. Segons la seva anàlisi, seria il·lusori voler modelar i modelar completament les ments. De fet, conserven una base fonamental de pensament crític que cal respectar.

A més, el millor resultat que un practicant experimentat pot aconseguir raonablement segueix sent guiar subtilment les percepcions i motivacions de les multituds. Una visió matisada de la manipulació psicològica que, tanmateix, segueix sent controvertida pel que fa a consideracions ètiques.