Una petita excepció en el panorama jurídic tradicional, la condició de periodista professional s’acompanya de nombroses normes derogatòries del dret laboral ordinari. Com a prova, una comissió d’arbitratge s’encarrega d’avaluar l’import de la indemnització deguda a un periodista professional amb llicència o que vulgui rescindir el seu contracte, quan la seva antiguitat al servei de la mateixa empresa supera els quinze anys. També es fa referència al comitè quan s’acusa al periodista de falta greu o reiterada, independentment de la durada de l’antiguitat (Labor C., art. L. 1712-4). Cal tenir en compte que la comissió d’arbitratge, composta de manera conjunta, és la sola competent per fixar l’import de la indemnització per rescissió, amb exclusió de qualsevol altra jurisdicció (Soc. 13 d’abril de 1999, núm. 94-40.090, Jurisprudència de Dalloz).
Si el benefici de la indemnització per rescissió es garanteix normalment als "periodistes professionals", no obstant això, ha sorgit la qüestió sobre més particularment els empleats de les "agències de premsa". En aquest sentit, la sentència del 30 de setembre de 2020 té una certa importància ja que aclareix, al final d’una reversió de la jurisprudència, l’abast del dispositiu.
En aquest cas, un periodista reclutat el 1982 havia estat destituït per l'Agence France Presse (AFP) per falta greu el 14 d'abril de 2011. Havia pres el tribunal laboral
